Sense curro? Sense un puto euro?
Quantes tardes (dies sencers fins i tot), has dedicat a repartir el teu CV a tot arreu on has pogut? Quantes aplications forms has enviat? I has baixat el teu llistó... fins a quin punt? De tota manera segueixes esperant…
Perquè
ens sembla més probable que rescatin el nostre CV d’una pila (en el cas
de no trobarse ja a la paperera) que materialitzar els nostres somnis?
Perquè ens sembla més desitjable que ens donin una feina en la qual la satisfacció es limiti a cobrar el sou que arribar a monetitzar el nostre talent promovent els nostres projectes personals?
Perquè ens sembla més desitjable que ens donin una feina en la qual la satisfacció es limiti a cobrar el sou que arribar a monetitzar el nostre talent promovent els nostres projectes personals?
D’acord, trobar una feina “normal” poder és el panorama més estable mentre t’esperes a trobar feina “de lo teu”...
Però, perquè no mirar dins teu, reconèixer les teves passions i adonar-te de tot el que ets capaç de fer? Després mirar enfora i veure en quin entorn podries donar-ho tot fent el que més t’agrada i alhora aconseguir algun que altre ingrés, trencant motlles i treient el que portes a dins sense prostituir la teva integritat.
Hauries muntat el teu petit negoci! Series un@ emprenedor@!
No hay comentarios:
Publicar un comentario